Col·legi professional de docents?

A principis d’aquest any, el Parlament de les Illes Balears amb els partits polítics predominants i amb suport de molts docents de les illes, va modificar la Llei de col·legis professionals per tal de possibilitar la creació del Col·legi Professional de Docents, el primer de tot l’Estat.

  Publicat a diari de l'educació 21.06.2019

 

 

Grup constituent del Col·legi Professional de Docents de les Illes Balears.

Fa poc dies la comissió gestora del Col·legi Professional de Docents de les Illes Balears va convocar a l’assemblea constituent d’aquest col·legi que es celebrarà el pròxim dimarts 25 de juny de 2019. Serà el primer col·legi de docents de l’Estat amb aquesta denominació. Un organisme autònom, ja que algun col·legi de doctors i llicenciats ha creat un col·legi de docents dins de la seva associació. Però no és el mateix.
Segons els seus impulsors, l’objectiu del Col·legi de Docents és donar un impuls a la docència com a professió i servir, també, per millorar la tasca educativa, ja que permetrà l’autoregulació dels docents, els quals podran compartir recursos, garantir una bona pràctica docent i un codi ètic. El Col·legi agruparà els professionals que estiguin habilitats per a l’exercici de mestre d’Educació Infantil i Primària, professor de Secundària i Universitat públics i privats, i serà de col·legiació voluntària, ja que no pot ser obligatòria, per llei, en el camp de l’Administració Pública.

Sempre ha estat un tema estrany i polèmic la creació de col·legis de docents. Estrany perquè, fins ara, no hi havia un col·legi específic de docents no universitaris. El professorat  de secundària pot estar en els Col·legis Oficials de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències, on no podien accedir els diplomats d’infantil i de primària. Ara sí que hi accedeixen ja que són graduats.
Però no és mateix estar dins d’un Col·legi Oficials de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències que un col·legi autònom de docents, encara que a hores d’ara, en aquests darrers col·legis, són predominats els docents. Puc dubtar si han de constituir-se col·legis professionals autònoms de docents o canviar el contingut i la denominació dels col·legis de doctors i llicenciats. Primer perquè ja no hi ha llicenciats sinó graduats, segon perquè la classificació de filosofia i lletres és caduca, ja que no existeix cap facultat amb aquesta denominació ni es fa servir com agrupació d’àrees científiques (ara és humanitats, socials i ciències). Sense entrar en la caduca denominació genèrica de ciències. I molts llicenciats o graduats ja tenen el seu col·legi específic. Com tota institució antiga s’ha de posar al dia. Transformar-se o crear un col·legi separat de nou com han fet a les Illes?

I polèmic, ja que alguns sindicats poden reclamar que ells ja són defensors dels docents i que els col·legis son gremis corporatius. Crec que són tasques diferents. És cert que no es mostren totalment en contra i argumenten que pel fet de no ser escollits no podran negociar res. I hi estem d’acord, ja que un col·legi professional no ha de néixer per negociar res laboral, això pertoca als sindicats, però pot influir per donar més importància a la docència, estar present socialment,  oferir-los-hi eines, ajudar el que calgui per millorar la professió i l’ensenyament.
Moltes professions tenen col·legis (quasi totes i en el camp de l’educació pedagogs, psicòlegs, educadors socials…) i també hi ha sindicats educatius. Els papers són complementaris i benvingut sigui un col·legi professionals de docents per donar més impuls a la professió, que ha quedat molt malmesa després de les retallades i el maltractament administratiu. És un moment d’ajuntar esforços.  I amb aliances amb sindicats, moviments de mestres, agrupacions vàries, associacions, podem fer més força per evitar una degradació de la docència i de l’ensenyament. Que ens cal i molt. A veure si això es converteix en una taca d’oli.