El nou currículum català i la metodologia
Augmentar el nombre d'hores no farà per principi que l'alumnat fracassi menys o que li serveixen realment per a la vida.
La Conselleria d’Ensenyament del Govern català obre la caixa de pandora d’un nou currículum per Primària i Secundaria
que vol aprovar abans de final de curs. I el que és més estrany és que
es fa en aplicació de la LOMCE espanyola. Però, no havien quedat que es
faria una resistència activa i que no s’hi estava d’acord, amb la llei
del PP? Es cert que ho fa a la catalana, amb algunes
variacions, però la finalitat és la mateixa. Més matemàtiques, més
anglès, religió, itineraris, alternativa a la religió… Sort que manté
l’ensenyament artístic. Ah! Això sí, per competències (amb això hi
podria estar d’acord) i una assignatura, per suposat, d’emprenedoria
(amb això ja en dubto).
Si mirem declaracions antigues a les hemeroteques, la crítica que s’havia fet des de la conselleria al currículum de la LOMCE era que era segregador i que menjava autonomia als centres, i ara el currículum del Departament fa una segregació no tant dura com la LOMCE sinó amb una “segregació esmorteïda” (alguns han dit prematura), amb una doble titulació entre l’itinerari aplicat i l’acadèmic camí de FP o Batxillerat, que ja veurem com es fa als instituts i quins resultats donarà (si a alguns ja els hi costava superar un itinerari veurem si podran estar en dos i superar l’ESO). I amb l’augment d’hores resta temps de lliure disposició dels centres per augmentar hores de classe de matemàtiques i segona llengua. No hi he vist moltes reaccions, suposo que és perquè estem acostumats a les contradiccions polítiques.
Diguin el que diguin, és el mateix model pedagògic i ideològic que va legislar el PP en contra de tots i que és possible que sigui derogat en pocs anys. Ja ho va dir la consellera: “complim (es refereix a la LOMCE) des del punt de vista pedagògic sense deixar de fer-ho en l’administratiu”. Incomprensible per a molta gent que treballa a l’educació.
Però m’agradaria referir-me a l’augment d’hores en matemàtiques i anglès. I, el primer que vull constatar, es que l’augment quantitatiu d’hores no fa automàticament millor aprenentatge sinó que la forma de treballar-les a l’aula serà fonamental. Benvingudes siguin més hores si hi ha un canvi de metodologia.
Poso com exemple l’augment d’hores en matemàtiques. És cert que ens posarà a l’altura dels països de l’OCDE (aquest organisme comença a ser el Ministeri d’Educació del món) que tenen una mitjana en secundària entre 3 i 5 hores a la setmana i que és l’assignatura més important després de la Llengua. Però crec que el problema no està en el nombre d’hores sinó com es donen. Augmentar el nombre d’hores no farà per principi que l’alumnat fracassi menys o que li serveixen realment per a la vida.
Els països més avançats (aquests que sempre ens esmenten com a exemple, pel que volen) es plantegen una forma diferent d’impartir matemàtiques, no com a pràctica tradicional d’explicar continguts sinó de desenvolupar competències, de com aprendre a buscar, a raonar de forma autònoma, investigar, resoldre problemes simples i complexos individualment i en grup i facilitar que l’alumnat vagi construint els seus coneixements tenint en compte en context social i el seu ús pràctic. És més fàcil dir-lo que practicar-lo i per això es necessita formació que està quasi desapareguda.
I sobretot, s’uneix la matemàtica a les tecnologies amb a la informàtica integrant-se a les aules de matemàtiques. Es pot, avui dia, ensenyar competències matemàtiques sense fer ús de calculadors, ordinadors, telèfons mòbils (en lloc de prohibir-los) fer-les servir també en assignatures científiques i humanístiques? Si resulta que es va eliminant la tecnologia a les aules perquè és costosa, servirà d’alguna cosa explicar matemàtiques com sempre? Fer-ho unint tecnologia i matemàtiques i la seva aplicabilitat a les altres assignatures sí que seria una aposta per al futur. I amb la segona llengua es pot aplicar el mateix. Ara diran que ja ho tenen previst.
Si mirem declaracions antigues a les hemeroteques, la crítica que s’havia fet des de la conselleria al currículum de la LOMCE era que era segregador i que menjava autonomia als centres, i ara el currículum del Departament fa una segregació no tant dura com la LOMCE sinó amb una “segregació esmorteïda” (alguns han dit prematura), amb una doble titulació entre l’itinerari aplicat i l’acadèmic camí de FP o Batxillerat, que ja veurem com es fa als instituts i quins resultats donarà (si a alguns ja els hi costava superar un itinerari veurem si podran estar en dos i superar l’ESO). I amb l’augment d’hores resta temps de lliure disposició dels centres per augmentar hores de classe de matemàtiques i segona llengua. No hi he vist moltes reaccions, suposo que és perquè estem acostumats a les contradiccions polítiques.
Diguin el que diguin, és el mateix model pedagògic i ideològic que va legislar el PP en contra de tots i que és possible que sigui derogat en pocs anys. Ja ho va dir la consellera: “complim (es refereix a la LOMCE) des del punt de vista pedagògic sense deixar de fer-ho en l’administratiu”. Incomprensible per a molta gent que treballa a l’educació.
Però m’agradaria referir-me a l’augment d’hores en matemàtiques i anglès. I, el primer que vull constatar, es que l’augment quantitatiu d’hores no fa automàticament millor aprenentatge sinó que la forma de treballar-les a l’aula serà fonamental. Benvingudes siguin més hores si hi ha un canvi de metodologia.
Poso com exemple l’augment d’hores en matemàtiques. És cert que ens posarà a l’altura dels països de l’OCDE (aquest organisme comença a ser el Ministeri d’Educació del món) que tenen una mitjana en secundària entre 3 i 5 hores a la setmana i que és l’assignatura més important després de la Llengua. Però crec que el problema no està en el nombre d’hores sinó com es donen. Augmentar el nombre d’hores no farà per principi que l’alumnat fracassi menys o que li serveixen realment per a la vida.
Els països més avançats (aquests que sempre ens esmenten com a exemple, pel que volen) es plantegen una forma diferent d’impartir matemàtiques, no com a pràctica tradicional d’explicar continguts sinó de desenvolupar competències, de com aprendre a buscar, a raonar de forma autònoma, investigar, resoldre problemes simples i complexos individualment i en grup i facilitar que l’alumnat vagi construint els seus coneixements tenint en compte en context social i el seu ús pràctic. És més fàcil dir-lo que practicar-lo i per això es necessita formació que està quasi desapareguda.
I sobretot, s’uneix la matemàtica a les tecnologies amb a la informàtica integrant-se a les aules de matemàtiques. Es pot, avui dia, ensenyar competències matemàtiques sense fer ús de calculadors, ordinadors, telèfons mòbils (en lloc de prohibir-los) fer-les servir també en assignatures científiques i humanístiques? Si resulta que es va eliminant la tecnologia a les aules perquè és costosa, servirà d’alguna cosa explicar matemàtiques com sempre? Fer-ho unint tecnologia i matemàtiques i la seva aplicabilitat a les altres assignatures sí que seria una aposta per al futur. I amb la segona llengua es pot aplicar el mateix. Ara diran que ja ho tenen previst.
Traducción al castellano
El nuevo currículum catalán y la metodología
Aumentar el número de horas no hará por principio que el alumnado fracase menos o que le sirven realmente para la vida.
La Consejería de Enseñanza del Gobierno catalán abre la caja de pandora de un nuevo currículum por Primaria y Secundaría que quiere aprobar antes de final de curso. Y el que es más extraño es que se hace en aplicación de la LOMCE española. Pero, ¿no habían quedado que se haría una resistencia activa y que no se estaba de acuerdo, con la ley del PP? Es cierto que lo hace a la "catalana", con algunas variaciones, pero la finalidad es la misma. Más matemáticas, más inglés, religión, itinerarios, alternativa a la religión… Suerte que mantiene la enseñanza artística. Ah! Eso sí, por competencias (con esto podría estar de acuerdo) y una asignatura, por supuesto, de emprenedoria (con esto ya dudo).
Si miramos declaraciones antiguas a las hemerotecas, la crítica que se había hecho desde la consejería al currículum de la LOMCE era que era segregador y que comía autonomía en los centros, y ahora el currículum del Departamento hace una segregación no tanto dura como la LOMCE sino con una “segregación amortiguada” (algunos han dicho prematura), con una doble titulación entre el itinerario aplicado y el académico camino de FP o Bachillerato, que ya veremos cómo se hace a los institutos y qué resultados dará (si a algunos ya les costaba superar un itinerario veremos si podrán estar en dos y superar la ESO). Y con el aumento de horas resta tiempo de libre disposición de los centros para aumentar horas de clase de matemáticas y segunda lengua. No he visto muchas reacciones, supongo que es porque estamos acostumbrados a las contradicciones políticas.
Digan lo que digan, es el mismo modelo pedagógico e ideológico que legisló el PP en contra de todos y que es posible que sea derogado en pocos años. Ya lo dijo la consejera: “cumplamos (se refiere a la LOMCE) desde el punto de vista pedagógico sin dejar de hacerlo en el administrativo”. Incomprensible para mucha gente que trabaja a la educación.
Pero me gustaría referirme al aumento de horas en matemáticas e inglés. Y, el primero que quiero constatar, se que el aumento cuantitativo de horas no hace automáticamente mejor aprendizaje sino que la forma de trabajarlas en el aula será fundamental. Bienvenidas sean más horas si hay un cambio de metodología.
Pongo como ejemplo el aumento de horas en matemáticas. Es cierto que nos pondrá a la altura de los países de la OCDE (este organismo empieza a ser el Ministerio de Educación del mundo) que tienen una media en secundaria entre 3 y 5 horas a la semana y que es la asignatura más importante después de la Lengua. Pero creo que el problema no está en el número de horas sino cómo se dan. Aumentar el número de horas no hará por principio que el alumnado fracase menos o que le sirvan realmente para la vida.
Los países más avanzados (estos que siempre nos mencionan como ejemplo, para lo que quieren) se plantean una forma diferente de impartir matemáticas, no como práctica tradicional de explicar contenidos sino de desarrollar competencias, de como aprender a buscar, a razonar de forma autónoma, investigar, resolver problemas simples y complejos individualmente y en grupo y facilitar que el alumnado vaya construyendo sus conocimientos teniendo en cuenta en contexto social y su uso práctico. Es más fácil decirlo que practicarlo y por eso se necesita formación que está casi desaparecida.
Y sobre todo, se une la matemática a las tecnologías con a la informática integrándose en las aulas de matemáticas. ¿Se puede, hoy en día, enseñar competencias matemáticas sin hacer uso de calculadores, ordenadores, teléfonos móviles (en lugar de prohibirlos) usarlas también en asignaturas científicas y humanísticas? Si resulta que se va eliminando la tecnología a las aulas porque es costosa, ¿servirá de algo explicar matemáticas como siempre? Hacerlo uniendo tecnología y matemáticas y su aplicabilidad a las otras asignaturas sí que sería una apuesta para el futuro. Y con la segunda lengua se puede aplicar el mismo. Ahora dirán que ya lo tienen previsto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada