Ètica i formació docent

L’ètica en la formació docent no ha estat mai una gran preocupació en el camp educatiu. Com si la formació docent que es realitza, ja sigui inicial o permanent, hagués de ser ètica per naturalesa, per si mateixa. Però alguna cosa està canviant i crec que és important fer una reflexió profunda sobre l’ètica en la formació docent ja que després els ensenyants seran els que formaran o assumiran una actitud ètica als seus deixebles.

L'ensenyar per competències, el centrar l’aprenentatge en els alumnes i alumnes, la relació amb la ciència, la tecnologia, la societat, la innovació i la sostenibilitat en la societat de la informació i el coneixement i sobretot la crisi de les instàncies de socialització que assumien  formar a les persones en ètica o valors de la comunitat i ara s’esquerda la seva transmissió ens porta a la necessitat imperant de desenvolupar competències ètiques en la formació docent del professorat perquè les assumeixi a l'interior de la seva identitat docent (com a part intrínseca de la professió d’ensenyar), per fomentar el repensar el paper de l’educació en els processos de construcció de societats més justes i sàpiga traspassar-les als seus alumnes i alumnes per formar ciutadans que treballin per a la recerca del ben comú i la democràcia.

La formació ètica ha de permetre desenvolupar en el professorat la construcció i apreciació d’uns determinats valors, desaprendre valors que conreen éssers humans competitius, aïllats i insolidaris per aprendre a l’aula a desenvolupar una pràctica de ciutadania activa, uns valors que una inclusió social, una responsabilitat i la necessitat d'implicar-se en projectes col·lectius. I aprendre a veure la desigualtat com una situació ètica i socialment inacceptable.