Arran del debat sobre el  recent aprovat Decret de definició de perfil i provisió de llocs de treball docents de la Conselleria d’Ensenyament que posa al director/a com a cap de personal del centre i, per tant, li atorga competències per la de gestió de tot el personal i intervé en la definició de les plantilles del centre. Permet que el director/a pot escollir un 50 per cent del professorat. Quan hi hagin vacants el departament d’ Ensenyament preseleccionarà  20 docents i el director escollirà al final 1 que si es novell estarà de prova 4 mesos avaluat pel director. Crec que el debat està en el qüestionament de l'organització escolar tal com s'està estructurant pels poders conservadors. I pot provocar  augmentar el control de l’educació pública i obrir la posta a l’arbitrarietat al seleccionar docents. Crec que més que legislar sobre això s'hauria de desenvolupar una nova cultura organitzativa alternativa emmarcada en una nova pràctica educativa i social.  La recerca ens demostra que l’autonomia de gestió del personal o econòmica os sigui  l’autonomia organitzativa a través de les competències dels directors (autonomia de la direcció) , que és lo que desenvolupa el decret, no augmenta necessariament  la qualitat sinó que ho fa la autonomia pedagògica i en això ja no s’esmercen tant.

També s’ha de vigilar que no sigui una introducció de les idees sobre la gerència escolar. El debat no està si s'han d'escollir els professors i professores pel director/a que segur que en alguns casos pot ser beneficiós per l’escola  sinó quin tipus d'organització educativa volem per al futur en un ensenyament democràtic. Hem d'analitzar amb profunditat aquesta mesures del decret de plantilles que ens poden portar  a veure l'educació com una fàbrica que produeix empleats, que dóna importància al control del personal i que ens pots conduir  a una organització piramidal i selectiva.