1.      Revàlides

Els que ens dediquem a l’educació no estem en contra de l’avaluació de tota mena: de l‘alumat, del professorat, del centre, del sistema educatiu.  Avaluar qualsevol aspecte del Sistema Educatiu no és negatiu per principi,  si interpretem l'avaluació com a procés d'obtenir dades per a la millora. El perill de l'avaluació en educació, i aquesta és la crítica a les avaluacions externes, és quan aquesta es perverteix i s'utilitzen les seves dades no per a la millora, sinó per a classificar, mesurar i excloure.

Som conscients que l’educació  ha d'estar oberta i ser transparent, davant la societat que la sosté. Tothom té dret a ser informats de com és l'educació que tenim. Aquesta obertura no tindria sentit si no és per millorar la política educativa, les institucions escolars i per entendre el que aprenen realment els alumnes i l’alumnat. Com en qualsevol altre fenòmen, situació o acció, l'avaluació és consubstancial a tota activitat educativa. Però s’ha d’utilitzar l'avaluació com a instrument necessari per millorar els processos educatius, proposant les mesures necessàries per atendre a la singularitat i a les necessitats  de l’alumnat segons el seu context.   

El que no estic d’acord és que es barregi les avaluacions de tipus diagnòstic  sobre el sistema i els seus components amb les proves d'acreditació, o quan aquestes es converteixen en revàlides. No es pot posar tant èmfasi en l'avaluació externa, al mateix temps que es deslegitima la que realitza el professorat.  És cert que és necessària una cultura de l'avaluació interna, perquè en ella es troben algunes de les arrels de l'èxit i el fracàs escolar, però hem de confiar amb el professorat. Qui és el que sap millor com va l’aprenentatge del l’alumnat?  

Sempre l’avaluació ha de servir per donar suport a la millora dels programes educatius, ja que han d’estar al servei de les necessitats i drets educatius dels alumnes i alumnes. Per suposat, que també  han de servir per analitzar l'actuació del professorat, la idoneïtat de les propostes didàctiques i el funcionament dels centres escolars. I estem d’acord que aquestes avaluacions han de ser contextualitzades i periòdiques. El problema no és l’avaluació, sinó perquè serveix.

Estic d’acord en  eliminar l'actual sistema d'avaluacions externes basades en el rendiment de l'alumnat, així com els rànquings entre centres i, al contrari, proposar avaluacions que serveixin per a la transparència del sistema educatiu i per a la participació de la comunitat educativa i de les Administracions educatives en processos de millora.

L’avaluació és necessària, però no la seva instrumentalització. I també cal fer-la quan els objectius no són clars ni s´inscriu en una lògica democràtica respectuosa amb el protagonisme del professorat i de la comunitat educativa. I aquest no és el cas ni de les revàlides que planteja la LOMCE ni de les proves externes proposades pel Departament.

El professorat i l’alumnat, més que aprendre per respondre a les qüestions, haurà de desenvolupar altres capacitats: copiar, seleccionar, repetir i memoritzar. Les revàlides com a màxim pretenen veure en què fallen l’alumnat,  però no quins aspectes haurà de millorar, finalitat d’una adequada avaluació. O sigui, amb aquets tipus de prova no es demostra res ni suposa un millor aprenentatge dels estudiants que diuen que és el  que pretenen aconseguir.

I, “obligarà” als docents a  preparar per superar el test o sigui per “lidiar amb la prova”. I com a conseqüència, serà fàcil crear classificacions (rànquings)  de centres i d’alumnes. O sigui instaurarà un sistema molt competitiu i perniciós pels centres, professorat i alumnat. La segregació continua el seu camí.

I recordem que les proves de final de l’ESO i Batxillerat seran propedèutiques per accedir a la següent etapa.

I, per tant,  la prova final de batxillerat servirà per accedir a la Universitat. Es deia que s’eliminava la selectivitat universitària i no és cert. Existirà una doble selectivitat, la prova i l’accés a les facultats. I això crearà, una vegada més, igual que la disminució beques, una més gran exclusió d’alumnat i també una classificació d’Universitats. Aquelles que no tindran prova para accedir a algunes facultats i aquelles que tindran una prova “dura” per accedir-hi. Perjudicant a Universitats petites o de menys prestigi acadèmic. Diuen que a Catalunya sembla que es farà una selectivitat comuna. A veure.

I serà un bon negoci per alguns, ja que  tindrà un elevat cost en milions d’euros que aniran a les butxaques de qui elabori i corregeixi el test. La memòria de la LOMCE deia que això costaria 2,3 milions i sembla que un càlcul real és que com  a mínim costarà 106 milions d’euros. Quina forma de llançar diners per imposar un criteri més ideològic que educatiu.