Fa temps que des de diverses iniciatives es parla d’un període d’inducció professional del professorat, proposta de les Illes Balears o del Programa MIF català, encara
que en la proposta catalana es parla de pràcticum resident i no, com
hauria de ser, d’inducció professional. La inducció no és només sinònim
de pràctiques docents i seria molt perillós anomenar-les així. I és
veritat que en molts països la tenen i és una vella reivindicació dels
informes internacionals i de moltes propostes de la millora de la
formació inicial del professorat.
Totes aquestes propostes plantegen un període d’inducció professional
per al professorat no universitari (més enllà, se suposa, del període
de pràctiques posterior a l’oposició). Diem inducció professional i no
MIR com en diuen en el cas dels metges, ja que inducció és la
denominació que s’utilitza, des de fa molts anys, en la formació del
professorat. I ara ho proposen sectors conservadors i el partit del
govern central i hem d’analitzar per què surt ara aquesta proposta, ja
que amb la davallada pressupostària aplicada a la formació del
professorat quasi seria impossible dur-la a terme, a no ser que darrera
d’aquest MIR conservador hi hagi estalvi econòmic o gat amagat.
L’argument que es fa servir per establir un període d’inducció
professional del magisteri, a nivell internacional i amb el coneixement
que tenim sobre la formació, és que fa temps que sabem que el
professorat fa un aprenentatge real a la pràctica de la seva feina quan
treballa amb l’alumnat i a l’escola. Una millor professionalització
docent ha de tenir en compte com es realitza la immersió en la
professió. I aquí apareix un període d’inducció professional d’un any
(la proposta que ha sortit és de dos anys, que pot ser excessiva i no
realista) en centres seleccionats i acreditats (escoles innovadores, o
no servirà de res). Aquesta inducció professional hauria de centrar-se
en una formació pràctica amb tutors o tutores seleccionats a les escoles
que recolzin i introdueixin el futur professor o professora en aquesta
formació en col·laboració amb el professorat de la universitat
(mentors). És important valorar l’experiència docent i convertir-la en
una oportunitat d’aprendre perquè són molt importants les primeres
incursions en la pràctica, evitant el somnis trencats o el xoc per la
distància entre el que s’ha estudiat i la realitat.
I s’hauria d’analitzar com s’avalua aquesta fase d’immersió del
professorat novell en la pràctica per veure la sensibilitat i les
actituds necessàries per desenvolupar-se amb l’alumnat i també
l’aprenentatge d’experiències educatives.
Una proposta com aquesta s’ha de meditar bé, sense precipitacions, i
consensuar-la amb les organitzacions educatives. El paper i els
discursos ho aguanten tot, però la realitat educativa és més crua que
una simple proposta. Hem de prestar atenció a les propostes. No pot ser
que per ser professor o professora s’estigui 6 anys (o 7 si has de fer
un màster per accedir-hi) i després, si un vol accedir a la funció
pública, hagi de passar una oposició i tornar a fer pràctiques. Una
alternativa seria, com a d’altres països, fer un màster (que ja existeix
a secundària i cal estudiar el seu canvi) i aprofitar les pràctiques
del grau i del màster per fer la inducció professional. O estudiar
diverses propostes que siguin viables i en benefici dels futurs mestres.
Tota alternativa o posada en pràctica d’inducció professional hauria
de tenir en compte que els períodes d’inducció tenen nòmina (o almenys
alguna compensació econòmica) i reducció de jornada tant pels novells
com pels tutors de les escoles. I establir bons mecanismes de
comunicació entre escoles i universitats. No es pot organitzar un
període d’inducció professional sense finançament i una pràctica no
remunerada, possibilitant eliminar interins i substituts. I també seria
necessari modificar les proves d’oposició.
A vegades és fàcil fer propostes polítiques de cara a la galeria o a
l’electorat, però quan es tracta d’educació i formació les mesures han
de ser sense vel·leïtats, ben meditades, amb cautela, consensuades i en
benefici del professorat. I això necessita una proposta rigorosa
d’inducció professional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada