DECÀLEG
D’IDEES-FORÇA
DEL
DOCUMENT DE BASES PER A UNA
NOVA
LLEI D'EDUCACIÓ
DEL
DOCUMENT DE BASES PER A UNA
NOVA
LLEI D'EDUCACIÓ
1.
Principis i finalitats
a.
L'educació que volem es fonamenta en el principi bàsic del dret a l'educació
des del naixement i al llarg de tota la vida, així com en els principis d'igualtat,
laïcitat, diversitat, inclusió, sostenibilitat, autonomia, convivència,
participació democràtica, solidaritat, antiautoritarisme, coeducació. Amb un
aprenentatge cooperatiu que sigui participatiu, col·laboratiu i mai competitiu,
implicant en la seva consecució a tota la comunitat.
b. Les
finalitats de l'educació que volem prioritzen la formació intel·lectual per
comprendre el món en què vivim i participar en la seva millora; la formació per
a una ciutadania responsable, crítica, solidària i democràtica en un món
pluricultural; el desenvolupament emocional i la recerca del benestar personal
i col·lectiu de la comunitat de la qual forma part; l'eliminació del sistema
patriarcal i el foment del respecte de les múltiples identitats sexuals; la
formació per al coneixement, respecte i implicació en la defensa del medi
natural del qual depenem; el desenvolupament de la creativitat i de l'estètica
i el respecte profund a les necessitats, els ritmes i la intimitat de les
persones que implica la individualitat de cada nena i nen i l'oferiment d'una
resposta educativa ajustada i alhora integral.
2.
L'educació com un dret
Universalitat
del dret a l'educació en termes d'igualtat i, per tant, de gratuïtat.
L'educació pública és l'única que pot garantir que el dret a l'educació sigui
una realitat assegurant la cohesió social:
a. Oferta
suficient d'escolarització pública i gratuïta de 0 a 18 anys que garanteixi que
tot alumne i alumna disposi d'una plaça assegurada en el sistema públic, de
titularitat i gestió pública.
b.
Supressió progressiva del finançament públic dels centres privats concertats.
Xarxa única de centres de titularitat i gestió pública que, progressivament, i
de manera voluntària i negociada, integri els centres privats concertats.
Mentrestant, ni un sol concert més per l'educació privada i supressió immediata
de finançament a centres que practiquin qualsevol tipus de discriminació o no
assegurin la gratuïtat.
c.
Auditoria de l'escola privada i pública. Establir més grans controls socials i
democràtics en els centres educatius i en els processos d'escolarització i
exigir més transparència en el funcionament dels centres.
3.
Educació Infantil, Primària i Secundària
Afavorir
l'escolarització primerenca, universalitzant una oferta gratuïta de qualitat,
donant a l'educació infantil i primària la importància que mereixen com a
pilars bàsics de tot el procés educatiu i assegurant una educació comprensiva
d'atenció personalitzada en tots els nivells.
a.
L'educació Infantil: Una xarxa pública de centres educatius (no assistencials),
de titularitat i gestió pública, que cobreixi totes les necessitats
d'escolarització de la població infantil (de 0 a 6 anys) reincorporant el
primer cicle de l'educació infantil a les legislacions generals del sistema
educatiu i abordant la unitat d'escolarització dels nens i les nenes de 0-2 i
3-5 de manera conjunta.
b.
Rebaixar la ràtio d'alumnat per grup fins a arribar als valors recomanats
internacionalment i respondre adequadament a les diferents necessitats de
l'alumnat.
c. Ampliar
la dotació de personal docent i d'altres professionals de l'àmbit educatiu per
reduir el nombre d'escolars per grup i per docent.
d.
Proporcionar serveis i recursos suficients perquè tot l'alumnat rebi els
suports necessaris i progressar d'acord al seu ritme de maduració i
aprenentatge al llarg de l'ensenyament bàsic.
e. Evitar
la classificació i selecció primerenca de l'alumnat i garantir una educació
integral, comú i d'igual valor per a l'alumnat. En l'etapa d'educació
obligatòria serà única la titulació al final de l'etapa, sense perjudici de
contemplar l'opcionalitat gradual en funció de motivacions, que no impliquin
agrupacions de grup-classe homogènies.
f.
Establir mesures de protecció i promoció social, així com organitzatives i
curriculars en l'àmbit escolar contra l'absentisme escolar.
g. Només
en condicions molt excepcionals es recorrerà a la repetició de curs en
l'ensenyament obligatori. Abans d'arribar a la repetició proporcionar mesures
de suport i de reforç educatiu als que mostrin necessitats específiques
d'aprenentatge.
h. Crear
les necessàries passarel·les per aconseguir que els i les joves puguin
incorporar-se a accions formatives per assolir la certificació de l'educació
secundària obligatòria i l'accés a qualsevol tipus estudi de forma accessible.
4. FP i
Persones Adultes
a.
Formació Professional: Xarxa pública de centres integrats de FP amb una oferta
pública de cicles formatius adequada i suficient, que promogui també perfils
professionals lligats especialment al benestar social i la sostenibilitat
ambiental i no només a l'interès immediat empresarial.
b.
Educació Persones Adultes: Estendre la xarxa pública, dependent d'Educació i no
de Benestar Social, proveïda del personal docent qualificat necessari per
cobrir les demandes existents.
5.
Educació Inclusiva
Considerar
la diferència un valor, assignant els recursos necessaris a qui ho necessiti.
a.
Gratuïtat en l'accés a l'educació: La gratuïtat de l'ensenyament bàsic inclourà
la dotació als centres públics de llibres, recursos, suports tecnològics i
materials didàctics que utilitzi l'alumnat i el professorat, així com la
utilització del transport escolar. També inclourà les ajudes, si s'escau, dels
serveis de menjador, desplaçaments i residència, al costat de beques salari per
a l'alumnat que ho necessiti i evitar que els fills o filles hagin de deixar
els estudis per contribuir als ingressos de la família. Gratuïtat en l'accés a
l'educació postobligatòria no universitària. Dotar de beques suficients per a
l'accés a estudis universitaris de tota la població i reduir les seves taxes de
forma immediata. Tendir a la gratuïtat total de l'educació pública, des de la
primera infància fins a la universitat.
b.
Organització del centre i del currículum des de la inclusió: docències compartides
a la mateixa aula, flexibilitat de grups, professorat i altres professionals
que s'ajustin a les necessitats ... No segregar l'alumnat per capacitats,
sexes, diversitat cultural, social ... formar el professorat per a aquestes
funcions i reconèixer-li el exercici que suposa realitzar-les.
c. El
caràcter plurinacional de l'Estat espanyol ha de reconèixer les peculiaritats
de cada comunitat autònoma, amb aspectes comuns i diferents i amb les seves
pròpies lleis d'educació contemplades dins el marc legal definit per les lleis
d'àmbit estatal.
d. Pla de
mesures per afavorir l'èxit escolar de tot l'alumnat en l'educació obligatòria,
concretant actuacions de suport als que presenten dificultats d'aprenentatge
des del moment en què es detecten. Increment de la dotació de recursos a zones
i centres amb major escolarització d'alumnat amb dificultats i / o en
desavantatge social.
e.
Contextos educatius: polítiques socials actives, inversió social en
experiències educatives no formals que evitin la desigualtat, amb polítiques
laborals i en el sistema educatiu que afavoreixin la conciliació de la vida
familiar i laboral i la formació integral de les persones al llarg de la seva
vida.
6.
Currículum sense idearis particulars
a. Laic:
El caràcter laic ha de respectar-se en el conjunt del sistema educatiu, que
respecti la llibertat de consciència, eduqui sense dogmes i elimini tota forma
d'adoctrinament del currículum escolar. En conseqüència, la religió, en les
seves formes confessionals, i els seus actes i símbols han de sortir del
currículum i de l'àmbit escolar. Per a això es derogarà el concordat amb el
Vaticà i s'eliminaran els acords amb les diferents confessions que permeten la
presència de l'adoctrinament religiós a les aules.
b. Per a
la vida: Currículum que reuneixi i integri el coneixement de les ciències i de
les seves aplicacions tecnològiques, les humanitats, les ciències socials, les
arts, els sabers populars i els que componen la vida quotidiana, de manera que
serveixi a la cura de les persones , de la naturalesa i de la vida comunitària
... i que faciliti la deliberació de problemes controvertits i ajudi a
comprendre el context en què es viu per construir una ciutadania informada i
crítica.
c.
Pluricultural: L'especial respecte de la diversitat cultural i d'idiomes de les
diferents comunitats autònomes fa necessària el reconeixement de la seva
autonomia curricular fixada per als diferents àmbits: estatal, autonòmic i de
centre. Així com configurar els currículums des d'un enfocament intercultural i
inclusiu, potenciant també el reconeixement de les llengües i la cultura de
l'alumnat provinent de famílies emigrants i de minories en els centres
escolars. Considerar el currículum des d'una perspectiva de gènere, ecològica i
garant de la diversitat sexual.
d.
Integral: El disseny del currículum i el seu desenvolupament no es formularà en
termes de llistats de continguts "mínims" amb un atapeït compendi de
competències, sinó de forma global, integrada i complexa en termes de resolució
de problemes, situacions socials, ambientals i ètiques rellevants . Concedint
suficient rellevància al llenguatge musical, el moviment corporal i l'expressió
artística. Substituint la compartimentació actual del coneixement per una
proposta integral, flexible i interdisciplinari (o globalitzada) consensuada
per la comunitat educativa i partint de les necessitats i interessos de
l'alumnat, que utilitzi metodologies actives i participatives centrades en
l'alumnat, incorporant el coneixement que els alumnes i alumnes construeixen
col·lectivament i respecti els diferents ritmes d'aprenentatge.
e.
Adaptat al context: El currículum bàsic contindrà els àmbits o àrees de
coneixement propis de cada etapa educativa, amb un ampli marge per a la seva
adaptació i desenvolupament per part de la comunitat educativa.
f. Que
potenciï el coneixement obert i compartit: que tingui en compte els nous usos
socials de les TIC, l'important paper de les xarxes socials i les comunitats de
programari lliure, per promoure la cultura de la col·laboració i el coneixement
obert. Qüestionant l'hegemonia del llibre de text i afavorint la creació de
bancs de recursos didàctics i digitals i ajudes a la implementació de projectes
curriculars i materials alternatius en suports diversos.
g. No
competitiu: No es realitzaran proves externes que tinguin com a objectiu
l'homogeneïtzació de l'aprenentatge i l'elaboració de rànquings, que condueixin
a la jerarquització de centres.
h.
Ecològic: Currículum ancorat en el territori, amb activitats lligades a
l'entorn proper i continguts lligats a la sostenibilitat, el manteniment de la
vida i l'ètica ecosocial. Construir i adaptar els centres educatius reduint la
petjada ecològica i evitant malbarataments energètics. Crear espais verds
educatius dins dels centres, incloent horts escolars, boscos
"comestibles" i zones arbrades no cimentades. Organitzar sistemes de
transport sostenible als centres educatius a peu i en bicicleta. Promoure el
consum d'aliments ecològics i locals als menjadors escolars.
7.
Professorat compromès i reconegut
a.
Estatut del professorat acordat amb els sindicats que estableixi el marc de les
condicions de treball dels docents, elimini la precarització laboral fixant les
obligacions de l'acompliment de tasques que desborden la jornada lectiva i que
doni estabilitat docent per conformar equips de treball estables al voltant de
projectes educatius de centre. Reduir al mínim imprescindible la interinitat
com a sistema de provisió de llocs docents.
b. Formació
inicial: que asseguri una sòlida formació pedagògica i pràctica que possibiliti
l'atenció diversificada a un alumnat cada vegada més divers amb un equilibri i
integració del coneixement de la matèria, el coneixement didàctic específic i
els coneixements generals vinculats als processos d'ensenyament-aprenentatge. I
tot això en el context d'experiències pràctiques exemplars, on tinguin sentit i
funcionalitat dels components disciplinaris de la formació. Una preparació que
faciliti la innovació educativa en els centres, que promocioni el treball en
equip i que fomenti una actitud positiva i creativa cap a les noves exigències
culturals i pedagògiques. Tot això en una formació equivalent amb graus i
postgraus que garanteixin un cos únic de professorat. Exigir l'actualització
del professorat universitari que imparteix la formació inicial.
c.
Selecció professorat: Seleccionar amb més rigor els candidats i candidates
d. La
professió docent amb proves rigoroses que incloguin coneixements professionals
i una avaluació de la immersió a la pràctica guiada per tutors seleccionats.
Reconèixer en les borses de contractació i en les oposicions el temps treballat
i valorat positivament com un dels factors fonamentals per a l'accés a la
professió docent. Això anirà acompanyat d'actuacions de control que permetin
conèixer la seva competència professional docent.
e.
Formació permanent: Una part obligatòria i dins l'horari laboral. Desenvolupar
institucions com els Centres de professorat o altres fórmules que estabilitzin
el desenvolupament professional docent i els programes de perfeccionament.
Crear xarxes virtuals i presencials de professorat en les que se serveixin de
l'experiència.
f.
Carrera docent: Que garanteixi un sistema d'incentius professionals i un model
de promoció professional que contribueixi a un compromís eficaç amb la
innovació i la millora de l'ensenyament. La seva tasca ha de ser dignificada,
però no amb lleis d'autoritat que contribueixen a judicialitzar l'educació.
8.
Autonomia pedagògica i participació educativa en l'organització escolar
a.
Autonomia dels centres en l'organització interna, pedagògica i d'ús dels
recursos per ajustar-se a la demanda, característiques i necessitats del seu
alumnat i l'entorn, a través de les competències dels consells escolars, fent
que sigui ser el veritable òrgan de govern dels centres, en un marc d'equitat
que garanteixi la no discriminació d'uns centres respecte als altres.
b.
Autonomia pedagògica del professorat i la direcció per desenvolupar un projecte
educatiu consensuat en el si de la comunitat educativa, facilitant la regulació
dels aspectes de gestió econòmica que responguin a les seves necessitats i
projectes.
c. Llei
de participació educativa que contempli una representació equitativa i
proporcional de tots els sectors de la comunitat educativa en els Consells
escolars de centre, en els municipals i autonòmics, tornant a ser l'òrgan de
govern dels centres, que alhora s'obrin a altres agents socials relacionats amb
el procés de socialització.
d.
Afavorir la cultura participativa des dels 0 anys. Promoció de
l'associacionisme i la participació democràtica d'estudiants i AMPAS.
e.
Articular mecanismes de participació entre el professorat i famílies a l'aula,
amb una comunicació bidireccional, en atenció a l'interès superior de
l'alumnat.
f.
Direcció representativa i col·legiada, voluntària i renovable, amb una
limitació en l'exercici del càrrec, representants de la comunitat educativa.
Elegida democràticament per la comunitat educativa del propi centre. Autònoma
respecte a l'administració i sotmesa a rendició de comptes davant la comunitat
educativa. Enfortir el lideratge pedagògic compartit. Els equips directius
gestionaran les decisions preses pels òrgans col·legiats.
g. La
comunitat educativa promourà la participació, el debat pedagògic, el treball en
equip i la cooperació dins i fora del centre, davant d'un model competitiu.
Això exigirà la reforma d'horaris per a l'organització i desenvolupament de
reunions de coordinació i la creació d'espais que facilitin i facin possibles
aquestes trobades.
h.
Integració del context social en la dinàmica educativa: Fomentar la integració
de les organitzacions socials dels barris en la vida dels centres i promoure
els moviments socials associatius d'AMPAS i estudiants.
i.
Obertura de centres fora de l'horari escolar al context social: Programa
educatiu per al temps després de l'escola, sense que signifiqui una prolongació
de l'escola, sinó una oferta rica en activitats formatives i culturals
d'interès.
9.
Avaluació educativa per a la millora
a.
Utilitzar l'avaluació com a instrument necessari per millorar els processos
educatius, atenent la singularitat i a les necessitats de cada estudiant.
b. Les
avaluacions externes serviran per recollir informació sobre programes i
polítiques educatives que proporcionin un coneixement públic sobre el sistema
educatiu per a la seva millora. En cap cas es faran avaluacions externes sobre
el rendiment de l'alumnat que condueixin a l'estandardització dels
coneixements, la competitivitat entre centres i les classificacions.
c. Els
centres rebran suport per a la realització d'avaluacions que condueixin a la
millora dels seus programes educatius, donant veu a tots els agents de la
comunitat educativa en una avaluació democràtica. Així mateix, es fomentarà la
cultura de l'autoavaluació individual del professorat i col·lectiva dels equips
docents.
d. Els
Serveis d'Inspecció Educativa desenvoluparan funcions d'assessorament i suport a
la comunitat educativa, tant en la seva tasca diària com en els processos
d'autoavaluació.
10.
Finançament garantit constitucionalment
a. L'educació és un dret fonamental que ha d'estar
garantit per un finançament pressupostari garantit i suficient el 7% del PIB.
b. Constitucionalitat del PIB destinat a Educació,
quedant recollit com a sòl de la despesa en educació en la Constitució.
c. Fons de Compensació Educativa per a finançar
actuacions que assegurin l'equitat a tot el territori en l'exercici del dret a
l'educació des de l'Educació Infantil a l'Ensenyament Superior.
d. La gratuïtat de l'ensenyament bàsic inclourà la
dotació als centres públics de llibres, recursos i materials didàctics que
utilitzi l'alumnat i el professorat i el transport escolar. Així com ajudes, si
escau, dels serveis de menjador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada