Google+ Badge

dijous, 22 de desembre de 2016



Avui dia no es pot parlar d’educació del futur sense parlar de la importància de les xarxes educatives. Les xarxes (o sigui las relacions entre persones, grups i institucions però amb característiques especials) són un mecanisme mitjançant el qual, es van gestant aliances i es generen espais d’intercanvi dinàmic entre persones, grups i institucions de diferents llocs del món, amb objectius clars i comuns i això serà fonamental en el desenvolupament d’una millor educació per a tots. Però, quina diferència existeix entre una comunitat (amb tots els seus qualificatius) terme que es va estendre a l’educació al segle XX, organització educativa, un grup de mestres, un moviment de renovació pedagògica, etc., i una xarxa?

El primer canvi a analitzar és la possibilitat de tenir nous instruments i sobretot la possibilitat de fer servir les eines tecnològiques, o sigui, passar d’una estructura més lineal (jo en relaciono amb tu) a una més complexa mitjançant les xarxes que possibilita la tecnologia (jo em puc relacionar amb tots alhora). Això suposat un gran salt en la comunicació i l’intercanvi social y educatiu sense fronteres. El que s’anomena connectivisme o sigui un procés de formació i aprenentatge entre persones connectades entre sí que el trobem quan volem. 
La xarxa, es veritat, no té la solidesa d’una organització formal, però  sí es mostren molt més capaços d’adaptar-se a situacions distintes, noves i canviants. I això és fonamental en un món on els processos socials i educatius canvien constantment.

Els grups primaris eren propis de la societat tradicional; les organitzacions han estat de la rnodernidad; les xarxes ho són de la postmodernitat o de la modernitat, avançada, reflexiva, líquida. La xarxa porta a una noció d’espai compartit per un conjunt de persones on es troben eines que potencien la interacció entre elles. Per això les xarxes educatives, més enllà dels moviments (de vegades veritables comunitats de pràctica tal i com estan organitzats) i associacions de professors, alumnes o pares, representen un canvi qualitatiu respecte a les organitzacions ja que estan millor adaptades a la racionalitat mitjans-fins en una societat global com l’actual. Els problemes globals exigeixen solucions globals que difícilment podrien ser aportades per organitzacions segmentades i molt menys per organitzacions professionals tancades. Per tant, les xarxes, permeten mobilitzar una gran quantitat de coneixement i s’adapten millor a la situació del món actual, ple de diversitat, complexitat, canvi i incertesa.

 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada