Google+ Badge

dimarts, 19 de maig de 2015

Avaluació sí, però no així

L’avaluació és necessària, però no la seva instrumentalització. Ni tampoc quan els seus objectius no són clars ni s'inscriu en una lògica democràtica respectuosa amb el protagonisme del professorat i de la comunitat educativa

Francesc Imbernon - Jaume Carbonell
 
 
Fa poc vam assistir a Madrid a una Trobada social de debat per una nova llei educativa, on hi havia Moviments Socials, Sindicats d’Estudiants, Associacions de Mares i Pares, Organitzacions Sindicals i alguns Partits Polítics, per elaborar un document base per una nova llei d’educació en resposta a l’actual LOMCE.
I una de les temàtiques de debat que es van tractar va ser el sentit de l’avaluació externa per trobar-hi alternatives de millora. En aquest article volem fer públiques algunes de les idees del debat i el consens al qual es va arribar, malgrat que existien diferents opinions i matisos.
Hem sentit veus que diuen que estem en contra de l’avaluació per principi, basant-se en la manca de la cultura de l’autoavaluació individual del professorat i col·lectiva dels equips docents. No és veritat. Els que ens dediquem a l’educació no estem en contra de l’avaluació de tota mena: de l’alumat, del professorat, del centre, del sistema educatiu. Avaluar qualsevol aspecte del sistema educatiu no és negatiu per principi, si interpretem l’avaluació com a procés d’obtenir dades per a la millora. El perill de l’avaluació en educació, i aquesta és la crítica a les avaluacions externes, és quan aquesta es perverteix i s’utilitzen les seves dades no per a la millora, sinó per a classificar, mesurar i excloure.
Som conscients que l’educació ha d’estar oberta i ser transparent, davant la societat que la sosté. Tothom té dret a ser informat de com és l’educació que tenim. Aquesta obertura no tindria sentit si no és per millorar la política educativa, les institucions escolars i per entendre el que aprenen realment els alumnes i l’alumnat. Com en qualsevol altre fenòmen, situació o acció, l’avaluació és consubstancial a tota activitat educativa. Però s’ha d’utilitzar l’avaluació com a instrument necessari per millorar els processos educatius, proposant les mesures necessàries per atendre a la singularitat i a les necessitats de l’alumnat segons el seu context.
En el que no estaven d’acord en la trobada -i ho compartim- és en que es barregi les avaluacions de tipus diagnòstic sobre el sistema i els seus components amb les proves d’acreditació, o quan aquestes es converteixen en revàlides. No es pot posar tant èmfasi en l’avaluació externa, al mateix temps que es deslegitima la que realitza el professorat. És cert que és necessària una cultura de l’avaluació interna, perquè en ella es troben algunes de les arrels de l’èxit i el fracàs escolar, però hem de confiar amb el professorat. Qui és el que sap millor com va l’aprenentatge del l’alumnat?
Sempre l’avaluació ha de servir per donar suport a la millora dels programes educatius, ja que han d’estar al servei de les necessitats i drets educatius dels alumnes i alumnes. Per suposat, que també han de servir per analitzar l’actuació del professorat, la idoneïtat de les propostes didàctiques i el funcionament dels centres escolars. I estem d’acord que aquestes avaluacions han de ser contextualitzades i periòdiques. El problema no és l’avaluació, sinó perquè serveix.
A la reunió tothom estava d’acord en eliminar l’actual sistema d’avaluacions externes basades en el rendiment de l’alumnat, així com els rànquings entre centres i,al contrari,proposar avaluacions que serveixin per a la transparència del sistema educatiu i per a la participació de la comunitat educativa i de les Administracions educatives en processos de millora.
L’avaluació és adequada si serveix per recaptar informació sobre programes i polítiques educatives que proporcionin un coneixement públic sobre el sistema educatiu per a la seva millora. I això qui ho pot fer?
Sortia l’alternativa de crear organisme públic, autònom, independent dels governs, amb competències professionals acreditades que fes una d’avaluació democràtica i doni veu a tots els agents de la comunitat educativa en un procés. Entenent aquesta com no burocràtica, informada, participada i implicada, en tots els seus aspectes, per tota la comunitat educativa. I no faria por una informació pública del progrés del sistema educatiu.
L’avaluació és necessària, però no la seva instrumentalització. Ni tampoc quan els seus objectius no són clars ni s’inscriu en una lògica democràtica respectuosa amb el protagonisme del professorat i de la comunitat educativa. I aquest no és el cas ni de les revàlides que planteja la LOMCE ni de les proves externes proposades pel Departament, tal com s´explica molt bé en altres articles publicats en aquest mateix diari.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada