Google+ Badge

dilluns, 17 de desembre de 2012



LOMCE? Llei orgànica per menystenir la ciutadania i l’educació
El projecte de Llei que ens ha ofert el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport sona a l'anterior Llei del govern d'Aznar (la LOCE) que va ser tan contestada per tot el sector educatiu. O sigui tornar al bàsic, a la recentralització,  la lletra amb sang entra i la cultura de l'esforç mesurada per avaluacions per suposar uniformes. I això no tenen cap vergonya de dir-lo. No van poder abans i ara, doncs ja veuràs!
I amb l'excusa de millorar l'actual situació educativa apareixen multitud de facetes ideològiques. Descaradament ideològiques. Es una futura llei per tots o únicament pels seus votants?
Veiem itineraris primerencs a l’ESO que ha estat sempre la proposta del Partit Popular per eliminar la comprensividad que va instaurar la LOGSE. El que es diu segregació primerenca sense esgotar les estratègies d’atenció a la diversitat (Ah! clar no hi ha diners!). I torna a aparèixer l'obsessió política per la lectura, les matemàtiques i les ciències. La resta és palla i més el català (això que parlaven els pagesos). Sense pensar  que la llegua uneix i que les matèries artístiques són necessàries per a l'educació d'un país. Per la seva cultura.
I més despropòsits. Apareix el que ja s'esperava: les proves. El projecte preveu implantar avaluacions comunes per a tots els alumnes de l'Estat al final de cada etapa no universitària, que s'hauran de superar per obtenir els títols de graduat en ESO i de batxillerat. Fins ara, aquest tipus de proves corresponia a les comunitats autònomes.
La nova Llei atribueix també al govern espanyol la definició dels continguts troncals del currículum. Proves per tot i recentralizació. Apareix un model d'ensenyament no basat en l'educació de l'alumnat com fins ara sinó en l'avaluació de l'alumnat. És possible que l'educació derivi a crear un procés per preparar proves, per estudiar el que es va a preguntar, ja no importa la recerca del plaure d'aprendre i de descobrir el coneixement sinó de superar una carrera d'obstacles. És una segregació encoberta on la classificació d'aquells col·legis que se superin més proves pujarà en el rànquing de la clientela i rebutjaran a l'alumnat que té problemes per superar-les. Pobres infants i adolescents d’aquesta època i més si són pobres o quasi perquè ja sabem que perjudicarà a les classes més desfavorides d'un mitjà social econòmicament baix.
La llei te el tuf d’un determinat model ideològic, amb una determinada forma de veure la realitat social i l'educació. I la visió que reflecteix el govern del PP no és cosa recent sinó que la mostrava ja fa anys a través de la seva oposició a la Llei del 1990. Sempre ha volgut canviar aquesta Llei i totes les seves derivacions com l'actual. Avui està reforçada i és autista a altres visions de la realitat.
En el projecte apareix una visió conservadora d'un context cert i igual per tots (Espanya és una, gran i lliure pel que te diners) i un currículum únic o tancat que lògicament porta a una proposta uniformitzadora i classista (podem dir antipedagògica?): Proves, repetició, autoritat, oblit de les arts, segregació, desconfiança en el professorat, el coneixement que serveix únicament per l’empleabilitat, etc. Tornem cap al passat. I ens porten a la resistència. No ens queda més remei que oposar-nos, com a mínim.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada